miércoles, 7 de octubre de 2009

Descolorida, com diria el Vice...

A voltes, existeixen les premonicions. Moltes voltes, sabem coses de manera inconscient, i obviament no ens n'adonem de manera fàcil. La qüestió és que està clar que quan et despertes moolts dies escoltant a Baute per culpa de la teua "estimada" veïna, això no és una bona senyal.

Després, efectivament, els mals auguris es compleixen. Has d'escoltar coses que no voldries, i que fan que l'hemicardi dret es separe lentament de l'esquerre, tot i que (com diria certa anatomista) "vulgarment" això té un altre nom.
Més tard esperes i vols pensar (en certa manera perquè ho saps) que la química acabarà per desaparéixer i aleshores tornaràs a la normalitat i acceptaràs el que hi ha, tot i que no t'agrade. Prefereixes resignar-te a canvi de que tot és mantinga tal i com està, perquè es suposa que així ha de ser, ja que lo que no puede ser, no puede ser, y además es imposible.

Dit açò, me'n vaig a dormir, que demà a primeríssima hora m'esperen les benvolgudes "pràctiques microscòpiques", i no volguera perdre-m'ho per res del món (irónia off).

Yours always....PIRADA

No hay comentarios:

Publicar un comentario