Yes, he can...

Hola bricoamigos, me habéis pillado aquí trajinando con un teclado. ¿Quién no tiene una ma...? És igual. M'estic meravellant de lo prolofico de mi escritura últimament però... si hi ha tema per parlar, doncs es parla, és clar que si.

Jo seguisc empenyada en no contar la meua vida personal, que tampoc és que tinga res a contar. Per tant, ací comença (tambores y bombos) un nou post sobre tema polític.

Avuí, al mundo entero quiero dar, un mensaje de paz. Anem a xarrar de Obama. Bo, millor, anem a intentar esbrinar (eso significa descubrir, Kiko) per quina raó li han atorgat el Nobel de la Pau, i la Concòrdia, açò ja és una aportació personal, a Barak Obama.

Evidentment no es pot negar que aquest any ha sigut, si no l'absolut protagonista, un personatge molt important del panorma polític a nivell mundial. No obstant això, penseu que s'ha dedicat a promoure la pau en tanta mesura per rebre el Nòbel?

Amb açò no l'estic criticant, en absolut. Des el meu punt de vista, Obama ha millorat prou la situació anterior als EE.UU, ara que, tampoc era massa difícil de superar. En la meua opinió té interés pel país i bones intencions. Pot ser fins i tot, a la fi, porte a terme la tant esperada reforma sanitària, però això és harina de otro costal.

Aleshores, per què un Nòbel? Doncs pot ser, sols pot ser, que li l'hagen donat no pel que ha fet sinó pel que, potencialment, pot arribar a fer. Sona estrany, però pensem.

No és una persona, com hem dit, políticament rellevant? El president d'un país amb molt a dir en política internacional? Una de les persones que tallen l'abadejo al món (y esto, Kiko, significa mandar)?

Si ho pensem així té sentit, de fet, en té molt, el nomenament ja que, si l'accepta i això no és segur, ja que hi ha corrents a EE.UU que demanen que es negue a fer-ho, queda nugat de peus i mans en assumptes tant importants com el conflicte d'Israel i Palestina, la situació d'Afganistan i Iraq, el tancament de Guantanamo o la política del medi ambient. És a dir, si l'accepta, davant d'aquestos assumptes, haurà de comportar-se no sols com a president d'una de les nacions de més pes al món sinó també com a Premi Nòbel de la Pau.

Serà com un fantasma, sempre amb la bola nugada al peu amb una cadena.

Per cert, i ja que parlem del tema, vos recomane, tot i que no és temps, escoltar la nadala "War is Over", de Lennon. Un missatge molt bonic, si senyor.

Una volta més i ja sé que no se'm fa massa cas, però jo, abnegada, ho seguisc intentant, demane la vostra opinió, obstinats i escassos lectors.

Pau i amor, que també fa falta.

Sempre vostra,

Llunàtica